renda bàsica

 
refutació de la teoria de la renda bàsica

LA RENDA BÀSICA...ON ÉS LA TRAMPA? O de com estalviar sense deixar de consumir, de com invertir sense haver estalviat i de com crèixer sense invertir.

Gairebé no caldria demostrar que la Renda Bàsica no funciona. Ens ho diu la lògica. No pot ser que hi hagi prou per viure sense treballar tothom que vulgui. Ja ho diu un conte de Jorge Bucay: l´únic coneixement veritablement valuós és que “ el menjar no és gratis “.

Però com que hi ha molta gent que està entabanada amb el conte de la Renda Bàsica, gastarem una mica de temps en desmuntar-lo.

La Renda com a una font de riquesa al marge de la plusvàlua. José Iglesias Fernández, en la seva obra “ La renda bàsica a Catalunya “ ens justifica la Renda Bàsica com la generalització del dret a rebre una renda de propietat ( igual al lloguer que per la terra cobren els terratinents ) per a tots els humans com a co-propietaris de la terra. Això és absurd ( quan a continuació es presenta la Renda Bàsica a nivell nacional, i no a nivell mundial ).

La “ renda de la terra “ és una part de la plusvàlua. Si un terratinent viu sense treballar del lloguer de la terra a un capitalista, la renda, junt amb el benefici, surten del treball no retribuït de l’obrer agrari. El capitalista es queda una part de la plusvàlua, la realitza en el mercat ( convertida en benefici ) i una part la transfereix al capitalista-terratinent ( com una altra part la transfereix al capitalista-banquer ). La Renda Bàsica seria una part del treball no pagat als treballadors; seria l’extensió de l’explotació del treball productiu pels capitalistes a un nou sector paràsit ( els que, essent capaços de treballar, no ho fan i decideixen consumir part del que un altre ha produït sense aportar res a la societat ). Per tant, és la parasitització el que es proposa. No és la primera vegada: entre els romans, això ja existia: a canvi de recolzar l’Estat esclavista, la plebs romana rebia el privilegi de consumir una “ renda bàsica “ en forma de “panem et circenses “, provinent de l’explotació de les comunitats vençudes i esclavitzades, obligades a pagar la “ annona “.

L’autor faria molt bé en llegir-se Marx per entendre que és la plusvàlua.

A nivell ètic, tan sols una frase “ no més drets sense deures, no més deures sense drets “.

Altres aspectes que invaliden la idea de la RB: No caldria entrar en l’anàlisi econòmica de la proposta, donat que hi ha altres errors de base que la invaliden: els immigrants, la mobilitat del capital.

El llibre constantment parla del dret dels ciutadans a la RB. Però i els immigrants? I els “sense papers”? Per descomptat que caldria impedir-los l’entrada o no reconèixer-los el dret a la RB; si no, com evitar l’arribada de dos a quatre mil milions d’habitants del Tercer Món? ( on, encara que s’implantés la RB, amb el càlcul que fa l’autor, els tocaria una RB de 500 $ per cap i any en el seu país, clarament insuficient per viure dignament ).

Com impedir que els capitalistes retiressin el seu capital cap a Estats on no haguessin de pagar aquest impost expropiatori de la totalitat del benefici? És tan difícil això com fer una revolució i expropiar-los. De veritat que eren molt més realistes els utòpics del segle XIX que els del segle XXI...

I, finalment, el conill amagat... Per a qui no sap un borrall d’economia, veure una taula de dades econòmiques deixa una sensació d’haver trobat l’oracle de Delfos. Ja s’ha acabat la discussió! Dos i dos fan quatre...
Doncs bé, en el llibre d’en José Iglesias, dos i dos no fan quatre.


L’autor treballa sobre la base de repartir un 50% de les rendes de Catalunya com a RB ( és a dir, un 39% del PIB ). Afirma que la pràctica totalitat d’aquesta quantitat serà consumida. Que sortirà d’una redistribució del pastís i no de produïr més. I, d’altra banda, ens diu

- que el 80% de la renda actualment és consumida i un 20% estalviada ( i invertida ).
- i que el 2% del creixement del PIB de cada any s’afegirà a la RB al llarg de 20 anys, de manera que els salaris quedarien congelats per 20 anys ( i serien complementats per la RB ).

I l’increment del nombre d’habitants? D’on invertir per donar-los la possibilitat de treballar?. La Renda Bàsica tan sols podria restar de l’estalvi, com a màxim, un 10% de la renda, impedint tot creixement que ultrapassés el necessari per a l’increment de població ( l’altre 10% de la renda estalviada ). Aquest 10% és tot el que es podria afegir a la renda bàsica i ser consumit. I el preu a pagar seria no crèixer més, mai més. Per que si s’intentés extreure més per a la RB passaria això en els 20 anys de la implementació de la RB:

Any 1. S’han obtingut unes rendes de 100; s’ha consumit 80 i s’ha estalviat 20. Això, reinvertit, permet augmentar el PIB en 2%, que aporta un increment de renda de 1.6; aquest 1.6 s’afegeix a la RB, junt amb 0.9 % de les rendes de l’estalvi, per tal de sumar el 2.5% de renda que cal afegir anualment durant 20 anys per tal d’assolir el 50% de les rendes que esdevindràn la RB. Aquest 2.5% es cobra ara i serà consumit l’any 2. Queda un estalvi net de 19.1

Any 2 S’han obtigut unes rendes de 101.6. S’ha consumit un 82.5 i queda un 19.1. Això permet un augment de la renda de 1.53%, i cal obtenir de l’estalvi un 0.97 l’estalvi net és de 18.13. S’obtenen 2.5% de la renda a afegir l’any 3.

Any 3. S’obté una renda de 103.13. Es consumeix 85. Queda un estalvi brut de 18.13, que permet un increment de renda de 1.45. Cal afegir 1.05 que s’obté de la part de l’estalvi per augmentar la RB a l’any vinent. Estalvi net: 17.08

Any 4. S’obté una renda de 104.58. Es consumeix 87.5. S’estalvia 17.08. Això permet incrementar la renda de l’any vinent en 1.37. Per completar el 2.5% d’augment de RB cal 1.13% de la part de l’estalvi, que queda en 15.95.

Any 5 Renda; 105.95. Part del consum: 90 Part estalviada, 15.95. Això permet augmentar la renda de l’any vinent en 1.28, que es destina a RB a més de 1.22 d’estalvis. Estalvi net, 14.73.

Any 6 Renda, 107.23. Part del consum: 92.5 Part estalviada, 14.73. Aquest estalvi permet augmentar la renda de l’any vinent en 1.18, de manera que per augmentar la RB en un 2.5 cal prendre de l’estalvi 1.32; queden 13.41

Any 7 Renda 108.41. Part del consum: 95 Part de l’estalvi, 13.41. Aquest estalvi permet un augment de renda de 1.07, que cal complementar amb 1.43 de l’estalvi. Estalvi net: 11.98.

Any 8 Renda 109.48. Consum: 97.5 Estalvi, 11.98, Això permet augmentar la renda en 0.96%. Cal afegir 1.54 de l’estalvi. Això deixa un estalvi net de 10.44.

Any 9 Renda 110.44. Consum: 100 Estalvi 10.44. Això permet augmentar la renda en 0.84. Cal afegir per al creixement de la RB un 1.66, deixant l’estalvi net en 8.78

Any 10 Renda 111.28. Consum: 102.5 estalvi, 8.78. Això permet augmentar la renda en 0.70%. Cal restar 1.80 de l’estalvi. Net: 6.98

Any 11 Renda 111.98 Consum 105 estalvi 6.8 Augment de la renda en 0.56 Cal 1.94 de l’estalvi. Queda net 5.04.

Any 12 renda 112.54 Consum: 107.5 estalvi 5.04. Això permet un augment de renda de 0.40. Falten 2.1. Les restem de l’estalvi, que queda en 2.94.

Any 13 renda: 112.94 Consum: 110 Estalvi, 2.94. Augment renda 0.24 Falta per a la RB 2.26. Estalvi net: 0.68

Any 14 Renda 113.18 Consum 112.50 Estalvi 0.68 Augment renda: 0.05 Falta per a la RB 2.45. De l’estalvi només es poden prendre 0.68. La resta...cal fer alquímia per obtenir-ho. El sistema està quebrat!!.

El senyor Iglesias comptava dues vegades el creixement econòmic: un cop com a RB consumida i un altre cop com a creixement que generava més creixement i més RB. Però una cosa gastada ja no pot produir res.

Requiescat in Pace la Renda Bàsica!!!

JOSEP MARIA REYES I VIDAL.

P.S. I com s’atendria amb un 10% de la renda bàsica ( un 3.9% del PIB!!!) a:
- l’educació.
- La sanitat.
- Les obres públiques.
- Les residències d’ancians ( que, evidentment valen molt més que la RB)
- La policia. La justícia.
- Els funcionaris de l’Estat ( per a les funcions no extingides ).

Una nova lliçó d’alquímia!!!


add a comment on this article